New Devices and Global Trends in Transcatheter Aortic Valve Implantation

L’estenosi valvular aòrtica (EA) és la valvulopatia més prevalent als països amb un desenvolupament i una economia més favorables, i la seva prevalença està augmentant ràpidament com a conseqüència de l’envelliment poblacional. Tot i que la substitució valvular aòrtica quirúrgica (SAVR) ha estat el tractament estàndard dels pacients amb EA greu simptomàtica, durant les últimes dues dècades la implantació valvular aòrtica transcatèter (TAVI) s’ha convertit en una alternativa segura i eficaç a la SAVR per al tractament dels pacients amb EA greu simptomàtica en totes les categories de risc quirúrgic. Encara que els dispositius per a TAVI han experimentat millores significatives, les taxes de fuita paravalvular residual i d'implantació de marcapassos definitiu en pacients sotmesos a TAVI segueixen sent elevades en comparació amb aquells pacients que se sotmeten a SAVR. El dispositiu d’expansió mecànica LOTUS (Boston Scientific) inclou la tecnologia Adaptive Seal, dissenyada per a promoure el segellat de l'anell aòrtic i, per tant, minimitzar la fuita paravalvular, però aquesta plataforma mostrà una taxa elevada d'implantació de marcapassos definitiu en comparació amb altres dispositius per a TAVI. Per a solucionar aquest problema, el dispositiu de segona generació LOTUS Edge incorpora la tecnologia Depth Guard, dissenyada per a minimitzar la interacció amb el tracte de sortida del ventricle esquerre i, potencialment, reduir la necessitat de marcapassos definitiu. Fins ara, no s'han publicat dades de seguretat i eficàcia a curt termini d’aquest dispositiu. D'altra banda, mentre que el volum de SAVR s'ha mantingut estable, el volum de TAVI ha augmentat espectacularment durant l'última dècada, especialment a Europa i Nord-Amèrica. Està ben documentat que la pandèmia de la COVID-19 tingué un impacte negatiu en pacients amb valvulopaties, inclosos pacients amb EA greu simptomàtica. No obstant, encara que informes nacionals i regionals han suggerit una reducció del volum de procediments de TAVI durant la pandèmia de la COVID-19, no hi ha dades que detallin el seu impacte en l'activitat de TAVI a nivell mundial. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral era avaluar la seguretat i l'eficàcia a curt termini del nou dispositiu LOTUS Edge i avaluar l'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en l'activitat global de TAVI. En el primer estudi, el dispositiu LOTUS Edge mostrà resultats satisfactoris de seguretat i eficàcia a curt termini en la pràctica clínica habitual, inclosos pacients amb anatomies complexes (per exemple, vàlvula aòrtica bicúspide). Aquest dispositiu mostrà dades hemodinàmiques favorables i una taxa molt baixa de fuita paravalvular clínicament significativa als 30 dies: una fuita paravalvular nul·la o mínima s’informà en el 84,4%, i una fuita paravalvular moderada s’observà en el 2,0%, sense casos de fuita paravalvular greu. La necessitat de marcapassos definitiu, tanmateix, es mantingué alta: un 25,9% entre tots els pacients i un 30,8% en pacients sense marcapassos previ. El segon estudi demostrà que la pandèmia de la COVID-19 s’associà a una reducció considerable del volum de procediments de TAVI a nivell mundial. L'activitat de TAVI es reduí considerablement durant la primera i segona onades pandèmiques (reducció mensual del 15% i 7% en el volum total de procediments de TAVI, respectivament, en comparació amb el període pre-pandèmia), però es recuperà gradualment i assolí l'activitat pre-pandèmica durant la tercera onada pandèmica. L'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en l'activitat de TAVI fou més pronunciat a Àfrica, Centre- i Sud-Amèrica i Àsia, així com als hospitals privats, les zones urbanes, els centres de baix volum i als països amb un desenvolupament i una economia més desfavorables, una major incidència de la COVID-19 i unes respostes governamentals de salut pública més estrictes.