Malgrat els avenços cap a la igualtat de gènere en el lideratge i els rols professionals de gran estatus, les dones continuen trobant barreres persistents pel que fa a com són percebudes, avaluades i recompensades. Aquesta tesi investiga els processos d’avaluació social que contribueixen a aquestes disparitats, centrant-se en els mecanismes cognitius i els biaixos que modelen els judicis del públic sobre les idees, la visibilitat i el rendiment de les dones. La tesi consta de tres capítols que examinen el paper de les avaluacions del públic en la configuració dels resultats d’estatus diferenciats per gènere. El primer capítol reexamina la “paradoxa del doble vincle” en el lideratge femení, explorant estratègies comunicatives que poden ajudar les dones a mitigar les avaluacions esbiaixades. El segon capítol examina l’atenció i la familiaritat com a mecanismes estructurals que les dones i altres individus de baix estatus poden aprofitar per aconseguir posicions d’alt estatus. El tercer capítol investiga l’efecte protector versus punitiu de l’estatus quan els individus tenen un rendiment inferior, trobant que el públic atribueix els fracassos de les dones a una falta d’habilitat i els fracassos dels homes a circumstàncies externes. En conjunt, aquesta tesi avança en la nostra comprensió dels processos d’avaluació social que subjeuen a les disparitats de gènere en l’obtenció, el manteniment i la pèrdua d’estatus.
Raquel Pruna i Morales (Tue,) studied this question.