La pèrdua de massa muscular i força durant l’envelliment compromet l’activitat locomotora i la qualitat de vida de la gent gran, així com també incrementa el seu risc de mortalitat i de patir comorbiditats. Per a comprendre els mecanismes subjacents a aquest procés, hem generat un atles multimodal de l’envelliment del múscul esquelètic humà, amb més de 387.000 cèl·lules/nuclis procedents de músculs de les extremitats d’adults i ancians (15-99 anys). Durant l’envelliment, les fibres musculars s’atrofien (especialment les fibres ràpides) i apareixen poblacions de mionuclis associades a la denervació; mentre que en el seu entorn augmenten les cèl·lules immunitàries i vasculars proinflamatòries, i cèl·lules estromals profibròtiques. A més, el teixit disminueix la seva capacitat regenerativa a causa de l’activació prematura i la pèrdua del nombre de cèl·lules mare musculars. L’autofàgia mediada per xaperones (CMA) manté la capacitat regenerativa de les cèl·lules mare. La disminució de CMA durant l’envelliment contribueix a la pèrdua de funció d’aquestes cèl·lules, especialment pel paper regulador que té en el seu metabolisme i motilitat. Aquest treball proporciona una visió holística de l’envelliment del múscul humà i proposa dianes terapèutiques per a millorar la seva funció.
Ignacio Ramírez Pardo (Fri,) studied this question.