Aquesta tesi doctoral s’estructura en tres capítols que analitzen com el canvi climàtic incideix en els resultats macroeconòmics mitjançant tres canals complementaris: l’adaptació empresarial, la transmissió de la política macroeconòmica i les expectatives de les llars. El Capítol 1 explora un mecanisme d’assegurança privada davant del risc recurrent d’inundacions a l’Índia, fonamentat en l’acumulació de “capital preventiu” que redueix l’exposició al risc. Aquest enfocament permet interpretar regularitats empíriques: les inundacions greus tenen un impacte negatiu sobre la producció i el capital en zones poc exposades històricament, mentre que les empreses en districtes d’alt risc minimitzen les pèrdues mitjançant inversions anticipades. El Capítol 2 analitza les externalitats ambientals de la política macroeconòmica, en particular els efectes no desitjats de la política monetària sobre les emissions de CO₂. Els resultats mostren que els instruments convencionals d’estabilització poden amplificar involuntàriament les externalitats ambientals, fet que posa de manifest les tensions entre la política econòmica i els objectius climàtics. El Capítol 3 examina com els xocs de confiança vinculats al clima poden esdevenir una font de fluctuacions cícliques, a través d’un enfocament basat en variables instrumentals. Es troben efectes contractius sobre la producció i l’ocupació, compatibles amb una dinàmica recessiva, així com increments de preus i incertesa. En conjunt, els tres capítols posen en relleu que el canvi climàtic incideix en l’economia agregada no només per la via dels danys directes, sinó també a través de decisions empresarials anticipades, retroalimentacions amb la política macroeconòmica i dinàmiques generades per les expectatives.
José Nicolás Rosas (Wed,) studied this question.