Resum L’ictus isquèmic agut, causat principalment per oclusions de grans vasos (LVO), continua sent una de les principals causes de mortalitat i discapacitat. Des dels anys 80, el tractament ha evolucionat fins al desenvolupament de dispositius específics per a la trombectomia mecànica, com el stent retriever. A partir de 2015, assaigs aleatoritzats van confirmar la trombectomia mecànica (MT) com a tractament estàndard per a les LVO, transformant el maneig de l’ictus agut. S’han consolidat dues estratègies principals: l’ús de stent retriever amb cànules guia amb globus per reduir l’embolització distal, i les tècniques d’aspiració. Aquestes darreres presentaven dificultats amb els globus guia per limitacions del llum intern. Per superar-ho, es van dissenyar dispositius com el catèter ANA5, que permeten aspiració i trombectomia simultànies en posicions distals, reduint la fragmentació del trombe i millorant el control del flux. Una altra tècnica prometedora és l’ús de doble stent retriever, útil en oclusions resistents o bifurcacions vasculars. Aquesta tècnica atrapa el trombe entre dos dispositius, oferint millors taxes de recanalització en el primer pas en coàguls durs o compactes. La robòtica representa també una frontera emergent en neurointervenció. Plataformes com CorPath GRX permeten la manipulació remota d’eines endovasculars, augmentant la seguretat, reduint l’exposició a radiació i obrint la possibilitat de tractaments remots mitjançant telerobòtica. Això podria facilitar l’estandardització de procediments complexos i ampliar l’accés a atenció especialitzada en zones desfavorides. Objectiu principal Demostrar com l’ús optimitzat de dispositius i tecnologies emergents pot millorar els resultats clínics en la trombectomia mecànica per ictus isquèmic agut. Objectius secundaris Avaluar la seguretat i eficàcia del catèter ANA5 en ictus de circulació anterior tractats dins de 24 hores mitjançant un estudi d’un sol braç, analitzant la influència de la posició del dispositiu (classificació de Bouthillier) i l’estratègia d’aspiració sobre l’èxit angiogràfic. Comparar l’eficàcia de l’ús de doble stent retriever respecte d’un de sol en la recanalització mitjançant un assaig clínic aleatoritzat. Avaluar el rendiment de la trombectomia robòtica respecte de la manual, en relació amb temps, resultats radiològics, esdeveniments embòlics i corba d’aprenentatge. Resultats En l’estudi ANAIS, el catèter ANA5 va assolir reperfusió amb èxit (eTICI ≥2b50 en ≤3 passades) en el 70% dels pacients, amb una taxa del 44% de eTICI 2c–3 en la primera passada. No es van observar esdeveniments adversos greus ni hemorràgies intracranials simptomàtiques a les 24 hores. Els resultats van ser millors quan el con de l’ANA5 es col·locava al nivell o per sobre del segment intracranial de l’artèria caròtida interna. L’aspiració contínua iniciada en retirar el stent retriever es va associar amb millors taxes de reperfusió que si es començava quan el stent entrava al con. En l’estudi TWIN2WIN, amb 108 pacients (50 amb un sol stent, 58 amb doble), la reperfusió en la primera passada va ser superior amb doble stent (46% vs 24%; OR ajustada: 2,72). La reperfusió substancial en ≤3 passades va ser lleugerament superior (89% vs 84%). Es van requerir menys passades en el grup doble. Les taxes d’hemorràgia intracranial simptomàtica no van mostrar diferències significatives (6% simple, 10% doble). En l’estudi Core Flow, no hi va haver diferències significatives en les taxes de recanalització (TICI ≥2b) entre trombectomia robòtica i manual. El nombre d’èmbols distals va ser similar, tot i que més petits en els procediments robòtics. Tampoc no es van observar diferències segons l’experiència prèvia dels operadors amb sistemes robòtics. Conclusió El catèter ANA5 combinat amb stent retriever va demostrar alta eficàcia i seguretat. La tècnica de doble stent va millorar la recanalització inicial. La trombectomia robòtica va mostrar resultats comparables a la manual i té potencial per a una implementació àmplia.
Alejandro Tomasello Weitz (Tue,) studied this question.