El paràsit Trichomonas vaginalis és l'agent causal de la tricomoniasi – la infecció de transmissió sexual (ITS) no vírica i curable més comú del món des de fa molt de temps. Hi ha nombrosos assaigs per a la detecció de T. vaginalis, però el diagnòstic sindròmic preval als països d'ingressos baixos i mitjans degut a la limitació de recursos i d’accés a proves diagnòstiques. Cal substituir el diagnòstic sindròmic per un etiològic, que detecti el paràsit en part o íntegrament. El desenvolupament de proves alternatives, ràpides i de baix cost al punt d'atenció (POCT) per a T. vaginalis s'ha identificat com una de les prioritats mundials de recerca de les ITS, establerta per l'Organització Mundial de la Salut. A més, aquest és un pas clau en l’assoliment de l'objectiu per al 2030 de reduir en un 50% els casos de tricomoniasi i de l'objectiu general d'eliminar les ITS com a amenaça per a la salut pública. Aquesta tesi doctoral presenta el desenvolupament d'assaigs basats a l'ADN que es poden implementar en un POCT basat a l'ADN per a T. vaginalis. Es van desenvolupar dues proves de flux lateral (LFA) basades a l'ADN a partir de treballs inicials amb assaigs basats en microplaques. Ambdós LFA exploten l'ús d'oligonucleòtids d'ADN com a molècula de bioreconeixement i manquen del típic sistema biotina/estreptavidina. El primer assaig utilitza una parella d'aptàmers d'ADN seleccionats contra la proteïna 65 per a la detecció directa de T. vaginalis. El segon assaig utilitza encebadors de cua per a l'amplificació isotèrmica de l'ADN repetitiu de T. vaginalis i la detecció per hibridació de l'ADN amb oligonucleòtids complementaris. L'avaluació preliminar amb mostres clíniques va demostrar el potencial dels assaigs desenvolupats com a POCT.
Christine Aubrey Castro Justo (Wed,) studied this question.