Influence of Ballet Training on Hip Range of Motion, Turnout, and Hip Strength in Young Pre-Professional Ballet Students Aged 10-14. A One Academic Year Prospective Longitudinal Observational Study

Introducció: La rotació externa de les extremitats inferiors, comunament coneguda com a turnout, és un element vital tant estèticament com funcionalment per al ballet clàssic i el seu entrenament. Hi ha pocs estudis sobre els canvis en el rang de moviment articular (ROM) i la força entre joves ballarins pre-professionals i no ballarins. Aquest estudi té com a objectiu avaluar l'efectivitat d'un any acadèmic (9 mesos) d'entrenament preprofessional de ballet i valorar fins a quin punt es poden desenvolupar i entrenar la mobilitat del maluc, la rotació externa i la força del maluc des de jove. Mètode: Aquest estudi longitudinal va avaluar 28 ballarins de ballet pre-professionals i 31 no ballarins amb una edat mitjana d'12.1 (± 1.30). L'avaluació va incloure la rotació externa passiva del maluc (PHER) i la seva rotació interna (PHIR), la torsió tibial (TT) i el turnout passiu total (TPT) utilitzant un goniòmetre digital. El turnout actiu total (TAT), tant estàtic (SAT) com dinàmic (DAT), es va avaluar dempeus sobre paper i discos rotacionals. A més, es va avaluar la força de la musculatura per a la rotació externa del maluc (HERS) i per a la rotació interna (HIRS) utilitzant un dispositiu de sensor de força. Les anàlisis estadístiques van incloure regressions lineals multivariables comparant els valors de postemporada entre els ballarins i el grup de control. Aquestes regressions es van ajustar pels nivells inicials d'edat, alçada i pes. Els coeficients de correlació de rang de Spearman van avaluar les variables en pretemporada per a ambdós grups i les diferències en post-pretemporada per als ballarins. Es va aplicar la correcció de Bonferroni per abordar múltiples comparacions. Resultats: En pretemporada, els ballarins van mostrar valors més alts de la PHER, TPT i DAT en ambdues extremitats en comparació amb els no ballarins, així com valors més alts en la TT, SAT i HERS, però només a l'extremitat dreta. Les mesures en posttemporada, després d'un curs acadèmic d'entrenament preprofessional de ballet, van revelar millores significatives en els ballarins en quant a la PHER, TPT i TAT (incloent SAT i DAT) en ambdues extremitats, així com de la HERS al maluc esquerre. Més específicament, els ballarins van mostrar menys millora en el TPT que en el TAT (SAT) en comparació amb els no ballarins, mentre que els canvis observats en el SAT van ser més grans que en el DAT. Els ballarins també van mostrar més asimetria entre extremitats que els no ballarins, particularment en la TT i el TPT en les mesures de pretemporada, però no es van observar diferències significatives en comparació amb els no ballarins en les mesures de posttemporada. La majoria de les correlacions van ocórrer dins de la mateixa extremitat o entre direccions de moviment oposades. No es van trobar correlacions entre PHER i HERS, ni entre PHER i SAT. Conclusions: L'estudi destaca l'impacte positiu de l'entrenament de ballet pre-professional en la millora dels paràmetres relacionats amb el turnout entre els joves ballarins en comparació amb els no ballarins. Aquestes millores ressalten l'efectivitat de l'entrenament de ballet en la promoció d'adaptacions musculoesquelètiques crucials per a aconseguir un turnout òptim, com l'augment del ROM i la força. Malgrat que els ballarins van exhibir més asimetria en l'alineació de les extremitats que els no ballarins en pretemporada, l'absència de canvis significatius després de l'entrenament suggereix que un any acadèmic d'entrenament no va afectar l'asimetria de les extremitats. La complexitat de la mecànica del turnout, influenciada per múltiples factors, destaca la necessitat d'un enfocament multifacètic en l'entrenament i l'avaluació en el ballet per a millorar el rendiment i el benestar general.