Els cloroalquans són habituals en compostos bioactius i matèries primeres industrials, però la seva baixa reactivitat ha limitat tradicionalment la seva aplicació en reaccions de transposició (cross-coupling). Els avenços recents en catàlisi fotorredox han obert noves vies per a la formació d’enllaços C(sp³)–C(sp³) i C(sp²)–C(sp³). Tanmateix, el seu ús com a reactius electrofílics en aquest tipus de reaccions continua sent un repte. L’estudi inicial presenta una estratègia innovadora per a l’activació de l’enllaç C(sp³)–Cl en dissolvents clorats. Aquesta transformació es va aconseguir sota irradiació amb llum visible mitjançant un complex tetradentat de níquel i un fotocatalitzador, amb una àmplia tolerància a grups funcionals, escalabilitat i capacitat de funcionalització en etapes avançades. Les dades mecanístiques es van obtenir combinant espectroscòpia UV-vis, electroquímica, UV-vis-SEC, espectroscòpia EPR i càlculs DFT. (Capítol III) El segon projecte, descrit en aquesta tesi doctoral, destaca l’avenç i la comprensió mecanística d’una nova estratègia fotocatalítica per a la formació d’enllaços C(sp²)–C(sp³) entre cloroalquans no activats i cianoarenes. Aquest treball introdueix el primer protocol general que utilitza cloroalquans inerts com a socis d'acoblament viables.
Suyun Sun (Mon,) studied this question.