El dèficit de diamina oxidasa (DAO) redueix la degradació de la histamina, contribuint a la intolerància a la histamina. Com que la DAO intestinal metabolitza la histamina exògena, el seu dèficit provoca la seva acumulació, desencadenant migranyes, problemes digestius i símptomes similars a al·lèrgies. Encara que hi ha suplements rics en DAO d’origen vegetal i animal amb potencial per restaurar el metabolisme de la histamina, encara hi ha desafiaments relacionats amb la seva eficàcia segons l’origen, estabilitat, interaccions amb antihistamínics i aplicacions en recerca i indústria. Aquesta tesi amb menció industrial investiga els factors que influeixen en l’eficàcia de la suplementació amb DAO, centrant-se en les interaccions amb fàrmacs, la millora de l’estabilitat i la optimització de mètodes analítics. Els antihistamínics poden interferir en l’activitat de la DAO, afectant el metabolisme de la histamina. Aquest estudi analitza aquestes interaccions i explora estratègies de co-administració per millorar la gestió de la intolerància en persones amb dèficit de DAO. L’estabilitat és clau. Es va avaluar la trehalosa com a estabilitzant, millorant la vida útil dels suplements, reduint la necessitat de cadena de fred i disminuint costos. A més, es va desenvolupar un nou assaig colorimètric com a alternativa ràpida, econòmica i d’alt rendiment per mesurar l’activitat de la DAO. Mitjançant aquesta metodologia, es van estudiar les cinètiques de degradació de la histamina en suplements de DAO d’origen vegetal i animal, mostrant una afinitat de substrat similar. Finalment, un estudi òmic exploratori va identificar compostos clau i molècules bioactives amb beneficis addicionals. Aquests descobriments optimitzen la suplementació amb DAO, millorant-ne l’aplicabilitat, facilitant així una gestió més eficaç de la intolerància a la histamina.
Marc Alemany Fornes (2025) studied this question.