Els primats neotropicals (platirrins) estan clarament infrarepresentats en estudis genòmics, tot i ser el grup de primats més divers del planeta i enfrontar-se a greus amenaces antropogèniques. Tradicionalment, la seva evolució i biogeografia s'han estudiat a partir de paràmetres morfològics i marcadors genètics, explorant hipòtesis com l'efecte dels rius en la seva distribució. No obstant això, aquestes aproximacions no han mostrat prou resolució per aclarir completament la seva història. Les dades genòmiques poblacionals, com les emprades en aquesta tesi, són cada vegada més accessibles i permeten abordar aquesta limitació. A aquesta tesi analitzem més de 100 genomes dels gèneres Cacajao, Ateles i Brachyteles i introduïm un genoma de referència d'alta contigüitat d’Ateles hybridus. Aquestes dades han permès realitzar el primer estudi poblacional sobre la genòmica evolutiva de platirrins. Mitjançant la bioinformàtica, hem refinat estimacions prèvies de paràmetres de la seva història demogràfica, diversitat genètica i filogènia. Així mateix, hem explorat diferents trajectòries evolutives posteriors a la seva divergència, els seus nivells d'endogàmia i càrrega genètica. La nostra recerca revela una ràpida diferenciació dins dels gèneres, així com patrons de diversitat genètica i migració alineats amb paradigmes biogeogràfics coneguts o el dinamisme dels ecosistemes Amazònics. Amb aquesta tesi ampliem la representació genòmica dels platirrins i recalquem el paper crític de la genòmica en la seva descripció i conservació, aportant coneixements rellevants per preservar-los lligats a la necessària protecció dels seus hàbitats.
Núria Hermosilla Albala (2025) studied this question.