Aquesta tesi doctoral consta de cinc capítols dedicats a l’estudi de sistemes fotosintètics artificials bioinspirats mitjançant tècniques espectroscòpiques d’estat estacionari, incloent absorció, dicroisme circular, dicroisme lineal i fluorescència. El Capítol 1 introdueix el marc teòric, destacant les estratègies de disseny proteic, la selecció de cromòfors i les tècniques espectroscòpiques emprades. Els Capítols 2 i 3 aporten coneixements sobre el disseny proteic: el Capítol 2 se centra en paquets de quatre hèlixs alfa i mostra com els bucles desestructurats afecten la unió dels cromòfors i la formació de dímer excitònics, mentre que el Capítol 3 examina el paper dels aminoàcids carregats en la millora de la transferència de càrrega sense alterar les interaccions excitòniques. El Capítol 4 compara dos anàlegs de la clorofil·la —zinc-feoforbida a i zinc-piro-feoforbida a—, posant de manifest la seva capacitat d’unió però sense concloure diferències clares d’afinitat. El Capítol 5 presenta la implementació reeixida del dicroisme lineal al grup, validada amb mesures de CP43, i la seva aplicació a dissenys proteics. Finalment, el Capítol 6 inclou millores metodològiques, estratègies de disseny computacional i la integració potencial de proteïnes en gàbies supramoleculars per a aplicacions reals.
LUISA XIOMARA HALLADO ABANUZA (2025) studied this question.