L'estudi de l'estètica dels jocs és una pràctica recent que abasta menys de dues dècades. A diferència de les teories de jocs en matemàtiques o ciències socials, que són molt més antigues, els jocs es van convertir en objecte d'estudi per a les humanitats només quan els videojocs i jocs d'ordinador es van tornar populars. Aquesta falta d'interès continuada pot semblar estranya, però només si considerem que els jocs tradicionals i els jocs d'ordinador són intrínsecament similars, la qual cosa no és així. Podem intentar explicar aquesta manca assenyalant que les elits estètiques i teòriques que conreen l'anàlisi d'objectes artístics dels mitjans (literatura, arts visuals, teatre, música) solen considerar els jocs com una cosa trivial i popular. Però això no explica el fet que els estudis estètics sobre jocs siguin possibles en l'actualitat, i fins i tot en alguns entorns acadèmics, s'estimulin i rebin suport amb beques. Què ha passat per provocar aquest canvi?
No takes yet. Share an insight, caveat, or question.
Espen Aarseth (2007) studied this question.
Synapse has enriched one closely related paper. Consider it for comparative context: