Què és la tecnopolítica? Esquema conceptual per a entendre la política en l’era digital

En aquest article volem reconsiderar el terme tecnopolítica i veure què significa en la política democràtica dels nostres temps. Comencem indagant l’ús inicial del terme i com aquest s’ha anat transformant per mitjà de les diverses i contradictòries adaptacions de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) en els òrgans de govern, les organitzacions civils i els moviments populars. En la literatura acadèmica es poden apreciar dues corrents principals. D’una banda, hi ha els estudis sobre la política millorada gràcies a internet (coneguda com a “administració electrònica”) i la Política 2.0, les quals fan referència a la facilitació de pràctiques existents, com la votació electrònica, les campanyes i les peticions per internet. I, d’altra banda, la segona corrent de la perspectiva de la influència d’internet se sustenta en la idea que les TIC són essencials per a l’organització d’una política transformadora i controvertida, la participació ciutadana i els processos deliberatius. Els estudis han utilitzat sovint, amb una o altra etiqueta, idees de la tecnopolítica en termes indefinits o imprecisos per descriure la influència de les tecnologies digitals en el seu àmbit d’investigació. Després de dur a terme una feina crítica de revisió i classificació dels conceptes principals emprats en la literatura per descriure actuacions polítiques basades en les TIC, interpretem un model conceptual de tecnopolítica orientat a dos desenvolupaments contrarotatoris: centralització versus descentralització. És un esquema format per les cinc dimensions context, escala i direcció, propòsit, sincronització i actors. Aclarirem aquests desenvolupaments i estructurarem els modes formals i informals de les pràctiques polítiques. N’explicarem les dimensions fent servir exemples reals per il·lustrar les característiques úniques de cada camp d’acció tecnopolítica i la dinàmica de poders que hi influeixen.